No em toqueu els sous!

Xiquets i xiquetes, recuperada del disgust d'ahir i alguns més dels darrers dies, aquest matí, he caigut en un altre estat de xoc: un company s’ha posat a cridar:
- Que ens rebaixen els ous! Que ens rebaixen els ous!
M’he quedat blanca pensant en el meu home. Quin dolor, per favor. Al moment, però, entra la directora cridant que també li baixaven els ous. Fotre! La dire és transsexual?, exclame jo. Però quan veig que tots els companys i totes les companyes, sense distinció de sexe, color o hipoteca, es posen a xisclar com raboses a l’hora del part, he entés que més que d’ous, la baixada era... de pantalons.
Sí: ens rebaixen el sou! Quins ous!
La situació pinta molt, molt negra. Per això, crec que és imprescindible, ara més que mai, unir les nostres forces contra la que cau. Quin cacau!
Com? Aquesta és la qüestió. Comenceu a calfar-vos les meninges: de quina manera podem estalviar i/o guanyar xavos?
S'enceta un concurs d'idees. El premi: cap de setmana a la Mallorca de Jaume Matas, amb assessor financer i psicòleg inclòs.
Allà va la meua aportació: ja no ens podem gastar el pressupost del mes en oci. Hem de buscar-hi alternatives. Deixant de banda la paella a ca la sogra, la partida de parxís el diumenge de vesprada (amb harakiri col•lectiu inclòs) i empinar catxirul•los amb tota la penya de la comissió fallera, podem:
a- fer un recorregut a peu, com si no?, pel megasuperxuli circuit desmuntable de Fórmula 1 de la nostra megafashion ciutat, osea.
b - anar d'excursió al Cabanyal, un dia de mani, amb bona cosa de càrregues policials. Faràs exercici (els polis fan d'entrenadors personals; pel morro, tu!), faràs fotos (diuen que Alfonso Grau cabrejat és moníssim), faràs amics (la penya de Salvem el Cabanyal és la canya) i sobretot faràs mala llet (que diuen que és la llet per aprimar-se).
c- buscar parelles de clons pels carrers, estil Camps/Costa, Barberà/Rita...
d- escriure cartes d'amor a Rus i deixar-li-les a la porta del seu despatx. Sense entrar-hi. Sota cap concepte. Repetisc: no hi entreu. Resulta extremadament perillós entrar a la gàbia de les feres.
e.- anar al Club de la Comèdia. Hi participen, de forma perenne, la presidenta del Parlament valencià (és bona, la refotuda), Mister Blasco (que va canviant de jaqueta a cada número) i la Madame Beneyto (perpètua glamourosa i carismàtica Presidente du Palais de la Musique oh la la, i digna representant de les classes més populars).
f.- jugar a “Passaparaula” amb la família. Exemple: “Comença per H i fa referència al president d’una comunitat que jo em sé”. I tu:”Honestedat”. O “Honradesa”. També “Honorable”. O “Hinnocent”.
g.- jornada de portes obertes a cals Mata, dinastia de Mallorca. T’ensenyen com passar un any, sense restriccions severes, amb un bitllet de 20 euros. Si t’hi apliques, és possible que aconseguisques que te’n sobren 10.
h.- Finalment, per als més majors, una activitat absolutament pornogràfica, una experiència sexual molt forta: escoltar en la intimitat de l’habitació o en el seient posterior d’un cotxe, sol o acompanyat, Julio Tormo.... parlant valencià!!! Que cadascú deixe volar la seua imaginació.
I açò és el que hi ha. Si en teniu més, plis, apunteu-les per ací. No sé si la crisi ens fa baixar els sous, però a mi ja me’ls ha tocat. Els sous, em referisc.