Camps, mon amour, el món sencer gaudeix de les teues ocurrències poètiques, dels teus versos èpics però, Oh Gran Timoner del Sol Naixent! permet que el riu d'aigües fosques on mulles els teus llavis arrossegue lentament i per sempre les accions malvades que condemnen el teu poble a la vergonya. Fuig, oh Far il·luminat!... i que l'eco del nostre clam t'acompanye en un exili sense retorn. Camps, mon amour... DIMITIIIIX!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada