ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 7 DE GENER DE 2017
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
Quan
vaig nàixer, no es van sentir càntics al temple, ni cap sobirà em va oferir
mirra, encens i or. Que jo sàpia, no brillava cap estrella majestuosa al cel i
no van cantar els àngels. Tanmateix, em consta que els pares van plorar d’alegria
i em conten que els familiars i el veïnat sencer van celebrar-ho amb copetes
d’anís i pastes de sagí dolç. Certament, entre tots, em van elevar al tron de
reina de l’univers.
Hui,
tants anys després, continue sentint que, ben sovint, totes les campanes del
món toquen per a mi, que la llum de l’alba torna cada dia per veure’m una
vegada més, que la nit plora quan m’abandona, i que els rius i la mar assagen indefinidament
els seus moviments mil·lenaris per distraure’m les angoixes. Estaré en deute
permanent amb qui em va preparar aquest bocí de món que m’havia d’acollir. Sé
que, entre els qui em van precedir, alguns van intentar agranar-lo de misèria i
aplanar-ne els bonys; d’altres es van esmerçar per il·luminar-ne els racons
foscos. I totes aquestes actituds altruistes del passat han esdevingut, molts
anys després, un obsequi per a mi.
Ara que
acabem d’entrar en un temps nou de calendari i que hem sentit novament la ràbia
i la impotència grinyolar arreu del planeta i a les nostres entranyes, vull dir
que el meu sentiment d’agraïment envers la vida em faça treballar de valent per
restituir-li els béns que m’ha concedit en la loteria d’aquest temps històric i
d’aquesta geografia.
Per això cada dia procure viure i
lluitar per salvaguardar i millorar l’herència
rebuda. Visc i lluite per la meua família, per l’amistat, pels estudiants
lliures, a favor del pensament crític, per la llibertat sexual, pels ancians
indefensos, pel ressorgiment de les editorials i de les biblioteques, per les
persones devorades pels bancs, per les dones maltractades per governs
incompetents, pels discapacitats desprotegits, per una terra néta i lliure, pels
periodistes que no volen emmudir, pels treballadors que defensen la dignitat i
per tots aquells éssers que reclamen empatia.
I
no pararé. Continuaré eixint al carrer per manifestar el meu malestar. Continuaré
denunciant el terror, rompent cadenes que amortallen, buscant ajudes, divulgant, col·laborant, rient, plorant... un
dia rere l'altre, fins on puga, fins on calga, amb l’únic objectiu d’ajudar a
dibuixar un món més humà.
Aquest
és el meu desig per a tots els meus éssers estimats. Per a tots vostés.
Feliç
i compromés 2017.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada