dimarts, 20 de novembre de 2012

Silenci de paraules

Em sobren les paraules. Totes. No en vull ni una. Ja no em serveixen. Ja no em serveixen per cridar justícia, ni per demanar clemència. Em sobren les paraules i elles ho saben. Insisteixen, se m'estavellen contra els llavis, s'espenten en la gola, s'esmunyen sobre la llengua per a quallar a l'exterior. Tanmateix, jo prem els llavis amb força i les engul, una a una. Totes. 
Només un udol de dolor infinit se m'ha instal•lat a la gola i retruny més enllà de l'univers. Només un gemec ensordidor, que m’arranca les entranyes i el cor de pena.
Hui, no em sentireu cap mot que suplique per la vida dels innocents. De moment han mort. Igual que els infants de Palestina.