S'estimen. Molt. Més que molt. Compartixen les seues vides i els seus projectes. Han trobat un pis que han convertit en un oasi de pau. Treballen i, quan tornen a casa, es barallen per contar-se les anècdotes del dia. Van a comprar i preparen el sopar... i el dinar per l'endemà. Aprofiten per posar la rentadora i fer el bany. Reflexionen sobre la seua economia i decidixen la compra de la planxa no

va. Des del sofà, en pijama, veuen una pel·lícula antiga d'aquelles que arranquen llàgrimes impossibles de parar. Reguen les dues plantes del balcó, comproven la porta d'entrada, apaguen els llums. En el gran llit, acaben parlant de tindre fills. Ho faran, de segur; ara, però, volen aprofitar la seua intimitat. Lligen en silenci amb els cossos junts. Es desitgen bona nit, apaguen els llums. Es tornen a dir que s'estimen i que són la raó per la qual desitgen viure, i s'abracen tan com poden. I, així, posseint-se mútuament, s'adormen. Han de descansar perquè demà, ell i ella encetaran un nou futur; demà, ell i ell encetaran un nou futur; demà, ella i ella encetaran un nou futur.