Em sobren les paraules. Totes. No en vull ni una. Ja no em serveixen. Ja no em serveixen per cridar justícia, ni per demanar clemència. Em sobren les paraules i elles ho saben. Insisteixen, se m'estavellen contra els llavis, s'espenten en la gola, s'esmunyen sobre la llengua per a quallar a l'exterior. Tanmateix, jo prem els llavis amb força i les engul, una a una. Totes.
Només un udol de dolor infinit se m'ha instal•lat a la gola i retruny més enllà de l'univers. Només un gemec ensordidor, que m’arranca les entranyes i el cor de pena.
Hui, no em sentireu cap mot que suplique per la vida dels innocents. De moment han mort. Igual que els infants de Palestina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada