divendres, 26 de setembre de 2014

Passen coses a les classes que no creuríeu: fantasmes que impregnen l'aula amb la seua presència corpòria però que en realitat no es troben allí; xiuxiuejos constants que no aconseguixes localitzar mai; objectes identificats que volen per l'aire, llançats per mans invisibles; escrits anònims que salten de taula en taula; estranys dibuixos en forma de cors que atapeïxen pàgines senceres; mirades extraviades en l'horitzó, boques que aspiren badalls descomunals, peus i cames sacsejats per convulsions irrefrenables, caps i llengües que s'entortolliguen com la xiqueta de l'Exorcista i que, amb el perol girat a l'inrevés, et juren que t'estan escoltant...
Enteneu per què ensenyar, per a mi, és una il·lusió del dimoni?

dimarts, 2 de setembre de 2014

Som roselles, no ovelles

I demà, 3 de setembre, per ordre de l'autoritat, comencen les classes. Bé! Als centres públics serà a més de 30 graus sense refrigeració ni mandangues, atapeïts a les aules, menyspreant les mínimes mesures d'higiene i de salut, amb grups insuportablement nombrosos, retallades en professorat, en material, factures per abonar, centres per construir, persecució del valencià, barracons a cabassos, beques miserables...
La sort que tenen els governants és que el professorat de l'ensenyament públic és responsable, treballador i increïblement, inexplicablement, de vegades, sacrificat. 
Per això, demà a les 9 del matí, una vegada més, obrirem les portes dels centres educatius, aclaparats pels problemes i indignats, però llestos per plantar llavors i abonar el jardí de les idees en el nostre alumnat.
Que els vents de llibertat que bufen ens ajuden a arribar a bon port i ens salvaguarden dels llimacs tan populars per aquestes contrades.
I recordem-ho: som roselles, no ovelles.
Farem que torne la primavera.