dilluns, 20 d’octubre de 2014

Hi ha dies enganxosos de pestanyes premudes; hores de pebre picant, miserables i perennes. Hi ha segons agres, d’ales minúscules que s’enlairen després de buidar-te el temps...
De vegades, però, també hi ha albes blaves d’estima; hores lluminoses de canyella i perfum de violetes; instants efímers servits en safates de glaç; minuts arrebossats en sucre, i fragments de vida embolcallats en fulles de nenúfars, toves i refrescants.
Hui em sent flor i arbre. Fràgil i invencible alhora. Contra el vent del temps que ens arrossega. 
Arrelada a la vida, continue el viatge.