dissabte, 4 de febrer de 2017

En valencià

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 4 DE FEBRER DE 2017
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Alguns diuen que la nostra llengua, el valencià, és perillosa. Que és capaç de llançar-te de cap a un barranc inundat i arrancar-te literalment el cotxe de les mans, sense deixar-te temps ni per recitar les 5 vocals.
Qualsevol altra llengua imperial, en canvi, et protegirà la vida i la butxaca. No solament tindràs els senyals de carretera expressats com cal sinó que, a més, et proporcionarà la informació tècnica del vehicle, el mapa de carreteres, la ubicació del pont del barranc que no has volgut usar per trompellot, i la multa dels bombers que t’han rescatat.
També diuen que allà on el valencià dóna senyals de vida es generen fenòmens paranormals que ni la NASA ha aconseguit esbrinar. Antics amics de l’ànima juren que, en nits de lluna verda, barris sencers veuen desaparéixer places escolars per culpa d’una intoxicació massiva dels centres que consisteix a encabotar-se a voler impartir ensenyament en valencià. Així mateix, es tenen notícies inquietants de teatres i sales de concert respectables que van haver de tancar les portes i barrar-les per evitar l’entrada d’un tal tio Canya i els seus seguidors, revolucionaris exacerbats de cap a peus, que amenaçaven de fer-los fum les teulades.
Els qui practiquen altres sistemes lingüístics no valencians sostenen que el valencià és una llengua que es vanagloria, com un titot estovat, de la seua estructura hermètica i impenetrable fins a extrems inimaginables per a qualsevol altre parlant neollatí. Ho testimonia el cas d’un cambrer exemplar del Cap i Casal que va estar 5 dies i 5 nits, preguntant-se què li volia dir aquell home de parla estranya quan li refilà un sorollós “Un tallat, per favor!”. 
Alguns han arribat a opinar que el valencià no s’esforça gens ni miqueta per acostar-se a les llengües grans del món que, com tothom sap, tenen molts membres i molt de volum i, per tant, són les més pesades i quan et cauen damunt et retiren l’oxigen. I mors.
Finalment alguns usuaris d’altres llengües bramen que el valencià és l’idioma de la mala educació, que s’infiltra pertot arreu, com l’aigua que inunda la casa en un esternut, i que una vegada instal·lat es manté inflexible, per nassos, encara que hi haja pels voltants parlants de la llengua obesa.
Alguns, ben pocs, diuen que el valencià és perillós per al nostre futur.
La majoria, però, n'estem ben orgullosos.  I l'estudiem. I el parlem. I el vivim. I l'estimem. Com a herència del nostre passat i com una aposta de present i de futur per al poble valencià.