ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 27 D'ABRIL DE 2019
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
I have a dream, va dir Luther King en el discurs on reivindicava un futur d’harmonia per a negres i blancs. I
milers de persones s’apuntaren al repte de construir una societat a la mesura
de la bondat que vencera l’odi i entonara càntics de llibertat. Lluny queda aquell
1963, però proper l’anhel de canvi que s’hi respirava perquè els éssers humans
han continuat bregant per un tros de terra o un déu de resina, i sembla que ja integra
la nostra natura buscar en l’altre l’escletxa per clavar-hi les urpes i esgarrar-li
la identitat. No hi ha forma de trobar una mínima correcció en res i corren temps
terribles per al consens.
Però comencen a despuntar veus que demanen un recés en l’atmosfera
àcida on vivim, que reclamen condicions
propícies per atendre sense irritació les idees de l’interlocutor i defensar sense
acritud les pròpies. Perquè alguns també tenen un somni i estan posant les bases per arribar-hi.
Des de fa uns anys, Xarxa Vives i Escola
Valenciana celebren la Lliga de debats, un projecte enfocat a centres de secundària,
batxillerat i universitat que consisteix a plantejar una pregunta i invitar-los
a intervindre-hi en la nostra llengua. En aquesta edició (“Calen fronteres
entre països?”), 5000 joves han adoptat alternativament el pro i el contra de
la qüestió. Durant setmanes, assessorats per uns 300 ensenyants, els oradors i
oradores han aprés a exposar, argumentar, rebatre..., sense alçar la veu ni
faltar al respecte.
Enguany, he tingut la sort de seguir el camí
encetat pel professor Enric Senabre i Alba,
Paula, Maria, Berta i Amparo, l’equip de l’institut Ramon Llull. Ha sigut encomiable la preparació meticulosa de cada sessió de treball. Ha
sigut espectacular el grau d’implicació de cada membre. I han sigut brillants els
resultats obtinguts: ús dels recursos expressius, seguretat, rapidesa en la presa
de decisions, augment de l’autoestima... És un esforç titànic que té com a
objectiu preparar individus implicats en el dia a dia del seu entorn, antítesi
de qui ignora el valor de la pròpia veu i malviu al ritme dels ecos de la
ignorància.
Els membres de la Lliga han sigut
generosos en temps i sacrificis perquè saben quina classe de ciutadania
necessitem urgentment. Ens sobren Màsters de l’univers i al·ligàtors de ribera,
i la manera segura de fossilitzar-los és canviar-ne les baves verinoses per ponts
dialèctics de cultura i tolerància. Necessitem entendre’ns per avançar.
Parlem-ne, doncs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada