Les llibreries són cabanyes de tinta i paper. O palaus de pergamí. També hi
ha qui afirma que són coves de parets il·lustrades. Com tu vulgues.
Quan plou, però, no es desfan, ni es cremen amb la calor que socarra les
pedres, ni s'envolen quan bufa la tempesta. Perquè la pluja, el sol i el vent,
també la neu i el llamp, fins i tot el cel, la mar i la terra sencers habiten
entre les seues parets. O no. Com tu vulgues.
Les llibreries tenen milers de portes i finestres sempre obertes que
t'ensenyen el món i, al sostre, fumerals que hi aboquen boires enigmàtiques o
rajos estel·lars. De vegades, però, tan sols són humils refugis de fusta que,
en la penombra, t’abriguen les mans amb focs imaginaris. Com tu vulgues.
A les llibreries, no fa ni fred ni calor perquè allí dins les estacions i
el temps esdevenen aire perfumat que t'embriaga i et fa viure i reviure els
teus somnis. I t'envoles, capitaneges caravel·les, t'emociones fins a les
llàgrimes, o seus serenament a xarrar amb els personatges que t'han fer ser qui
eres. Com tu vulgues.
Quan entres a una llibreria, amb l’ajuda inestimable del llibrer o de la
llibrera, esdevens automàticament Gran Jurat. I tries i atorgues confiança al
llibre, a l’autor o a l’autora, a l’editorial que li ha donat forma, a les
il·lustracions que et conten la mateixa història d’una manera diferent. O
complementària. Com tu vulgues.
En aquesta casa ets tan important que tot el que hi viu, hi viu per tu i
per a tu. La llibreria et conta la vida. La teua. O totes les altres. Com tu
vulgues.
La llibreria és la llar on naixem, una vegada i altra. Per això si un
dilluns o un dijous, posem per cas, t’abelleix viatjar a través del temps i dels
cors, ser immortal o sentir-te deliciosament mortal, no ho dubtes: travessa el
llindar d’una llibreria. No hi ha ésser humà que es resistisca a la fantasia de
viure des de sempre fins sempre. O la de viure la fantasia des de sempre fins
sempre.
Com tu vulgues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada