El viatge ha acabat; per fi, arribe a casa. Òbric la porta i de seguida note el dolor al bell mig del pit. Agafe el telèfon i m'hi abrace amb totes les meues forces. Una onada de tristesa em fa dir el teu nom en veu alta.
Mare, ja no m'esperes.
Jo a tu, sempre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada