ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 20 DE GENER DE 2018
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
El seu somriure té la textura
del cotó-en-pèl, la mateixa que posseeixen les històries que ha escrit al llarg
d’una extensa i excelsa carrera literària. Mercé
Viana ha bressolat generacions senceres amb els seus contes i la seua
poesia. Té una nòmina envejable de títols i reconeixements que la situen ben
amunt del firmament dels noms que caldria reverenciar, no solament per les
seues qualitats humanes i intel·lectuals excepcionals sinó, sobretot, per la
generositat a l’hora d’implicar-se en l’època que li ha tocat viure. Perquè, a
més de representar de manera brillant la paraula escrita en valencià, Mercé s’ha
dedicat a impulsar projectes pedagògics innovadors i obrir camins en la
didàctica de la llengua. I ha invertit temps i esforços, molt de temps i quantitats
ingents d’esforços, a fer escola. Literalment. Escola progressista, d’aquelles
que desperten curiositats i animen a explorar el món.
Ara, Mercé Viana està a punt
de rebre una altra distinció. Al meu entendre, ben especial. La Fundació Bromera pel Foment de la Lectura, entitat
sense ànim de lucre i referent en el món cultural valencià, li concedeix
el seu guardó anual en reconeixement a la seua llarga i fructífera vida professional.
I ens n’alegrem enormement. En primer lloc, perquè es tracta d’una dona
admirable que, des de la calidesa humana, ha encapçalat iniciatives dirigides a
millorar la funció de l’ensenyant i de l’ensenyament. En segon lloc, perquè pensem
que sí, que aquest és el camí.
En l’ambient crispat i hostil en
què vivim darrerament, cal felicitar els representants de la societat civil que
es desviuen per la concòrdia. Cal aplaudir qui es mou a les antípodes de
l’agressivitat i de la confrontació, defensa una ciutadania sensible i llança
missatges de reflexió i de pau.
Són les persones com Mercé Viana
o les institucions com el col·legi públic Mas d´Escoto, també premiat
per la Fundació per la seua tasca a favor del foment lector i l´ús del valencià,
els qui s’haurien d’emportar les mirades dels governants i del poble. Ens
són imprescindibles. Sense tantes excel·lències no podríem aspirar a avançar en
la construcció d’un món més just.
Per això, enhorabona a Mercé
Viana i al Mas d’Escoto però, sobretot, felicitacions a la societat civil
valenciana per ser capaç de generar al seu si exemples tan potents de compromís
social. Es mereix, ens mereixem, tanta honradesa i, alhora, tanta esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada