ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 28 SETEMBRE DE 2024
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
No sé si pensareu que exagere si dic que n’estic farta, molt farta. Que no s’esvaeix un sol dia sense que aparega un nou cas d’abús sexual contra una dona. Que els crits de les víctimes, o els seus silencis imposats, em pertorben el cor. Que m’aclapara que la justícia desvie la mirada davant d’aquests actes miserables. I és que no pare de preguntar-me, quina casta de jutge pot eximir del càstig uns ancians que han abusat de menors, captades a les portes de centres escolars?; quants futbolistes, acusats de delictes sexuals contra dones, tornen al club com si res?; a quina classe de judici humiliant sotmeten Gisèle Pelicot, drogada durant una dècada pel marit per oferir-la a altres homes perquè la violaren mentre ell ho filmava?; quina mena d’alcalde, representant màxim del poble, canta en públic una cançó pedòfila que parla del plaer de baixar les bragues a una menuda?; quin públic l’aplaudeix?; i quina perla de la Confederació Episcopal l’excusa assignant la culpa a la societat que, resol, ha esdevingut excessivament puritana?
Imagine que sovint vos qüestioneu la justícia que hem forjat. Jo també. I em remou l’estómac la imatge de les agredides de per vida per desgraciats que es creuen blindats. Així i tot, els delinqüents ho pagaran ben pagat. Em force a interioritzar-ho. Tot el que han fet els passarà factura, tal vegada no de la mà dels tribunals, per desgràcia encara n’estem a anys llum, però sí que ho tributaran de la pitjor manera que abonem els nostres errors: a través de la consciència. La nostra que, tard o d’hora, ens dispara remordiments i imputacions i, sobretot, la consciència de la societat. Perquè un dia, algú que els criminals estimen i veneren per damunt de tot els recriminarà de ser (espós, pare, iaio, amic, amant...) l’individu més deshonrós que mare Natura haja parit, un brancatge tortuós i pudent de barranc que s’ha de denunciar i perseguir fins l’extermini del seu nom.
Per tot això ens necessitem, homes i dones bons: per a la defensa del respecte i de les llibertats, i per traure a la llum les actituds violentes que condemnen les dones al dolor etern, a fi que prompte, com reivindica l’admirable Gisèle, “la vergonya canvie de bàndol”.
