divendres, 7 de maig de 2010

M'agradaria que estiguéreu totes ací...(a les víctimes de la violència de gènere)

M'agradaria que la teua boca fóra d'argila color canyella per poder-la modelar amb fruïció i dibuixar el somriure que el dolor va esborrar fa tant de temps. M'agradaria que els teus ulls foren d'aigua de mar per passar-hi lentament els dits i dibuixar-hi les il•lusions que s'ofegaren un dia.
M'agradaria que les teues pupil•les foren prunes maragdes per posar-los la dolçor que les llàgrimes s'emportaren en silenci.
M'agradaria que les teues mans foren branques d'olivera per abraçar-les amb desesper i impedir que el vent turmentat ens les arrabasse.
M'agradaria que el teu pit fóra roca de penya-segat per construir-hi una cova on arreceraria el teu cor mutilat.
M’agradaria que el teu nom fóra un clam i un murmuri, un udol i un somriure per dir al món que la teua vida perduda batega ara més que mai en la molsa, humida de llàgrimes, dels nostres cors adolorits.