diumenge, 4 de desembre de 2011

Corregint controls de lectura em pregunte que si l'ésser humà és incapaç de comunicar allò que vol i d'expressar exactament el que el seu pensament veu, cap a quina comunicació avancem? Cap a l'exclusivitat de l'oral, cada dia més corromput i pobre? I com conservarem les flaires eternes dels versos, el bouquet dels assaigs madurats o l'espontaneïtat enganyosa d'una obra de teatre? Aquest desordre de la paraula escrita, tan freqüent ja entre els nostre joves, ens arrossegarà a tots cap a la frustació que ofereix la immediatesa de les coses. Escriure, i escriure bé, demana el seu temps, la seua dedicació, els seus minuts de cocció intel·lectual per poder oferir als ulls d'un possible lector la densitat i el sabor dels actes fets amb amor.