dijous, 14 d’agost de 2014

M'estire a terra, preparada per a l'espectacle. De sobte, els malves, els roses pàl.lids, els grocs desmaiats il.luminen l'escenari. Davant de mi, en una processó infinita, comencen a desfilar éssers fabulosos: dos elefants de potes punxagudes i trompa transparent caminen a recules i acaben entrant de ple en la panxa d'un gat enorme que mou unes orelles tremoloses; una flauta color lila es desfa lentament entre les dents d'un monstre redó com una bola de canó; una lluna esdevé serp; una mà de quatre dits grata el cap d'un homenot color taronja, un ventall obert s'esmuny a poc a poc cap al rostre barbut d'un pirata.
Lentament, les formes es van enfosquint i es diluïxen les unes en les altres, destinades a constituir un sol cos, un sol horitzó. 
Tot d'una, es fa fosc: la funció ha acabat. Extasiada, m'alce d'un bot i aplaudisc amb tot el cos. Els grills, avesats a la cerimònia, enceten la melodia nocturna.
No hi ha res de més màgic que un capvespre d'estiu.

Cap comentari: