ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 11 NOVEMBRE DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
La
càmera de televisió deambula pel paisatge terrorífic: són les sis o set plantes
d’un edifici que s’amunteguen les unes sobre les altres i formen una muntanya d’enderrocs,
cables, fumagueres i detonacions. A través de la façana bombardejada es veuen algunes
de les habitacions de qui hi residia. De sobte, una imatge en paralitza el recorregut.
Ho identifiquem bé: és un sofà quasi sencer que es manté recolzat contra la paret
color vainilla d’un saló. Encara hi ha un parell de coixins, ara bruts de cendra
i terra, apilonats en un dels braços. Però allò que ens reté la mirada és el
que ha quedat sobre la tauleta baixa de fusta: uns llibres oberts que semblen esperar
el retorn del seu lector. Instintivament, escodrinyem els voltants de
l’apartament per si de cas per algun miracle, en els quals ja fa temps que hem
deixat de creure, fera acte de presència la persona a qui pertanyen les lectures.
Però el que un dia fou llar de desenes de famílies, carrer, barri, jardí de
cites amoroses, parc de jocs, zona comercial freqüentada i lloc de salutacions entre
veïnatge, ara és un camp de batalla sense punts cardinals on tot s’inclina cap
avall: cases, existències i esperances.
L’angoixa
ens fa tornar al sofà orfe per, com en un homenatge carregat de dolor, recordar
la calor de les mans que fullejaven pàgines, els ulls que en resseguien les
paraules i el cos que s’hi abocava abduït per un univers literari generós. Ens
ofega el dubte: era un adult que aprofitava el silenci abans de l’arribada de
la família? Una jove que estudiava l’examen que l’havia d’espentar cap
endavant? Una criatura fent deures? Una anciana que venia de la biblioteca? Un professor
preparant classes? No ho sabrem mai perquè qui li ha destruït la vida també s’encarregarà
d’esborrar-ne la identitat i diluir-ne la memòria, la seua i la dels milers de víctimes
que ja són cendra.
Ens
allunyem del sofà i dels llibres, ens retirem respectuosament del saló i de la
ciutat, de les empremtes de les espurnes de biografies assassinades, i
arranquem a córrer de pressa, sense descans, perquè hem de continuar denunciant
al món l’intent de genocidi d’un poble estripat per les garres d’un monstre odiós.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada