Restes

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 11 NOVEMBRE DE 2023
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

La càmera de televisió deambula pel paisatge terrorífic: són les sis o set plantes d’un edifici que s’amunteguen les unes sobre les altres i formen una muntanya d’enderrocs, cables, fumagueres i detonacions. A través de la façana bombardejada es veuen algunes de les habitacions de qui hi residia. De sobte, una imatge en paralitza el recorregut. Ho identifiquem bé: és un sofà quasi sencer que es manté recolzat contra la paret color vainilla d’un saló. Encara hi ha un parell de coixins, ara bruts de cendra i terra, apilonats en un dels braços. Però allò que ens reté la mirada és el que ha quedat sobre la tauleta baixa de fusta: uns llibres oberts que semblen esperar el retorn del seu lector. Instintivament, escodrinyem els voltants de l’apartament per si de cas per algun miracle, en els quals ja fa temps que hem deixat de creure, fera acte de presència la persona a qui pertanyen les lectures. Però el que un dia fou llar de desenes de famílies, carrer, barri, jardí de cites amoroses, parc de jocs, zona comercial freqüentada i lloc de salutacions entre veïnatge, ara és un camp de batalla sense punts cardinals on tot s’inclina cap avall: cases, existències i esperances.

L’angoixa ens fa tornar al sofà orfe per, com en un homenatge carregat de dolor, recordar la calor de les mans que fullejaven pàgines, els ulls que en resseguien les paraules i el cos que s’hi abocava abduït per un univers literari generós. Ens ofega el dubte: era un adult que aprofitava el silenci abans de l’arribada de la família? Una jove que estudiava l’examen que l’havia d’espentar cap endavant? Una criatura fent deures? Una anciana que venia de la biblioteca? Un professor preparant classes? No ho sabrem mai perquè qui li ha destruït la vida també s’encarregarà d’esborrar-ne la identitat i diluir-ne la memòria, la seua i la dels milers de víctimes que ja són cendra.   

Ens allunyem del sofà i dels llibres, ens retirem respectuosament del saló i de la ciutat, de les empremtes de les espurnes de biografies assassinades, i arranquem a córrer de pressa, sense descans, perquè hem de continuar denunciant al món l’intent de genocidi d’un poble estripat per les garres d’un monstre odiós.