dissabte, 6 de febrer del 2016

Si tu vols...

ARTICLE PUBLICAT

DISSABTE 6 DE FEBRER
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Si tu m’ho permets, dona, serem amics, amants i amats per poder recórrer unes hores del camí de la vida, pas i batecs del cor compassats. Embastarem il·lusions i reclamarem les victòries que ens pertoquen perquè està escrit en algun lloc que junts ho podrem tot.

Si tu vols, unirem fragments de riures i ens en farem garlandes per eclipsar les ombres que ens assetgen. Repoblarem de carícies els capvespres hivernals i esdevindrem els dits que suturaran les ferides de l’altre i els llavis que les cobriran de seda. T’ho promet: no t’escapçaré mai les utopies ni seré la barrera que t’avortarà el vol.

Si t’hi prestes, dona, ens convertirem en companys, en bategar dels polsos i en anelles que ens lligaran al món. Si vols, tu i jo jugarem a atrapar-nos amb llaços de fum per descobrir-nos, viure’ns i desgastar-nos a plaer. I quan fora la foscor s’ensenyorisca de la llum, cremarem paraules dolces per fer-ne brases que calfaran totes les albes venidores. Per tu, seré pell si tu vols ser carn; alé càlid, si em busca la teua boca.

Així i tot, hem de saber que l’amor s’eixamplarà i es contraurà, una vegada i una altra, com les onades de l’oceà que s’acosten i se separen de la costa inclinada, ara confiades, a l’instant desenganyades, en un intent infinit per conquerir-la. I aquest amor durarà, qui sap, un segon, un any o una eternitat, modelat en el fang de les promeses sinceres, i acabarà allà on acaben els somnis, en la terra de les rendicions.

Però si en un revolt del calendari, dona, necessites desviar-te o preferixes refugiar-te en uns altres noms, aleshores jo m’allunyaré i abandonaré el cau com un llop malferit. M’apartaré a un costat per deixar-vos passar, a tu i a la teua vida, sense udols, sense ensenyar urpes afilades ni ullals de vidre. Rellegiré l’última pàgina de l’àlbum que un dia vam omplir amb siluetes foses l’una dins de l’altra, i t’enyoraré amb llàgrimes o amb fúria desbocada, i murmuraré el teu nom amb deler o amb amargor, però tu no ho sentiràs perquè la meua veu no cobrirà mai la teua, ni les meues victòries seran les teues claudicacions.

Si tu vols, dona, podem viure lligats a l’amor profund i a la llibertat. Així és com ens estimaríem, dona, amiga, amant, companya... Així és com ens desitjaríem.
Si tu vols.

Només si tu vols.