Crec que el món està perdent una figura humana essencial per a l'estabilitat del planeta. Em referisc a aquell ésser capaç de callar durant el temps necessari perquè el seu interlocutor expose la seua idea, informe d’un succés o simplement narre una anècdota personal, sense presses ni interrupcions.
On són les persones generoses que es retiren uns passos per deixar fluir una altra veu? On són les que obrin el cor per donar cabuda a més realitats?
Callem. Deixem de nodrir-nos de nosaltres mateixos i escoltem com es viu la vida a la vora del nostre món minúscul. Atenguem la meravellosa naturalesa de la humanitat. Emmudim.

De vegades, el silenci és la forma més sublim de l’elegància. En realitat, és la bellesa mateix.