dissabte, 15 d’octubre de 2016

Octubre

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 15 D'OCTUBRE DE 2016
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Som un poble de memòria fluixa, de fidelitats esgarrades i de traïcions inconfessables. Hem permés que les muntanyes esdevingueren brases, i la mar, taca d'oli. Som pobres en voluntats; ens han ignorat però nosaltres hem baixat el cap. La llengua s'esmuny cap a l'oblit a l’espera de voluntats fermes que en detinguen el curs i, malgrat això, maldem per continuar respirant l’aire de la vida.
Vam nàixer un 9 d'octubre, d'un part llarg i sever després del qual se’ns atorgà una identitat que prometérem custodiar. I ho vam complir; almenys durant els segles en què vam forjar la nostra identitat. En acabant, molt més tard, un 25 d’abril, un rei foraster ens embotí el seu dret de conquesta i ens va voler soterrar la veu. Hi hem sobreviscut i, amb nosaltres, la llengua que se’ns confià.
Però és a l’octubre, més que mai, quan celebrem d’on venim i amb qui hem fet el viatge. S’esgarra el silenci i s’escampen pertot arreu els noms d’aquells i aquelles que mantenen viva la flama del nostre relat. I ho aprofitem per rescatar les veus de totes les èpoques i racons del país. Octubre és un mes de fulles que envelleixen i també de fulls que naixen.
L’obra del gran poeta Vicent  Andrés Estellés continua passejant pels carrers, on trobadors i trobadores espontanis ens delecten amb les excel·lències del pimentó torrat o l’amor dels amants de València. I així, les nits perfumades de l’inici de la tardor es converteixen en nits de vi i versos.
Les institucions recuperades premien el valor i la integritat dels artistes que han llaurat la nostra societat amb les eines humils que subministren la ciència, l’art o el pensament. S’obrin els teatres, que rebenten de propostes engrescadores. Es convoquen premis literaris que guardonen, any rere any, els millors textos en valencià. Fins i tot, s’uneixen esforços per donar vida a una Plaça del Llibre, on la literatura en majúscula i en minúscula es retroba per donar fe de la seua vitalitat.  
Aquest és el camí a seguir per dignificar-nos.
Ho sabem per experiència: en les estacions de la nostra història, després de la claror de l’octubre, vénen les tenebres hivernals. Abriguem-nos amb la seda de les paraules que hem preservat, per lluitar contra els embats futurs. I continuem sent el poble d’octubre fins que arribe la nova primavera.

1 comentari:

Josep Vicent Martínez ha dit...

Sal i sol de mar, saó de camp recent plantat, llum i positivisme compromès.Felicitats!!!