dissabte, 21 de gener de 2017

Il·lusions

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 21 DE GENER DE 2017
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Ja sé que als tretze anys eres tota una persona experimentada. Portes milers de dies navegant entre les tempestes de la vida. Vas començar exercitant les cames, després feres un pas, vas caure, en feres un altre, i així encetares el camí. Convertires aquells sons guturals inicials en paraules. Desxifrares els dibuixos que van resultar ser lletres que, unides entre elles, et van dur a l’univers dels mots. Quin recorregut! Quant d’esforç! Una dècada llarga de vida no és broma. Per això, adult com et sents, has deixat enrere els capritxos de la infantesa i t’has endinsat en un territori diferent, el de l’adolescència, on la seguretat d’abans ha explotat en mil bocins. No entens res, i rebutges el timó que et duia sempre a bon port, però alhora el reclames i dubtes de tot i de tots. I per deixar clar el teu desencís, crides més que ningú, malcarat, i fuges de les abraçades i dels consells amables perquè estàs convençut que l’univers s’ha aliat per allunyar-te no saps de què i portar-te no saps on.
Mira, m'agradaria ajudar-te. No, no et sermonejaré pel mòbil omniscient en la teua mirada, ni perquè defuges les teues poques obligacions, ni perquè cada dia lliges menys i t’estigues endinsant en l’ociositat i l’apatia que sempre duen a un territori erm. Jo, el que realment desitge és il·lusionar-te. Com dius? No. Esdevindre corredor de Fórmula 1, multimilionari o la científica que descobrirà l’antídot de l’estupidesa no és una il·lusió; és un somni. I els somnis cal perseguir-los durant eternitats per veure si esdevenen realitats.
Jo t’oferisc il·lusions. No saps què són? Quina pena perquè si formaren part del teu dia a dia tindries cabassos de confetis de felicitat al teu abast. Que te’n pose algun exemple? Tornar a casa i trobar-hi les persones que estimes. No és una grandíssima il·lusió? És la més propera i la més potent de totes. Una altra: tindre a qui contar-li les tristeses. Més: escoltar música i envolar-te, submergir-te en el cel,  abraçar la teua germaneta i sentir-ne l’alé de cotó-en-pèl, atrapar un somriure al vol…
Què et semblen? Que no et faran ric? És clar que no, et faran molt més que això; et faran immensament feliç. En pots abusar tant com vulgues, de les il·lusions, sobretot de les menudes. Si et sents feliç et sentiràs lliure; i qui se sent lliure és indestructible.
Va, intenta-ho. Abraça’t a l’univers que tens a la vora i busca-hi il·lusions de totes les talles. Després, si vols, les compartim. Si et fa il·lusió.