ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 16 DE SETEMBRE DE 2017
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
Cartells, eslògans, escrits llegits en veu alta a les places
de les ciutats, recollida de firmes i concentracions, clams i llàgrimes. Una
lluita extraordinària per la dignitat. Encomiable, però encara no és suficient.
Pronunciaments de membres d’associacions diverses,
declaracions als mitjans de comunicació, i 60 segons de mutisme per una vida
arrancada. Esforços titànics per resistir però no, encara no és suficient.
En mig any, desenes de dones assassinades a mans d’uns
botxins amb els quals una vegada van compartir l’aire.
La tràgica realitat ens diu que ja no disposem de temps i que
els intents de la societat civil per salvar les dones de la condemna a mort són
insuficients. Cada dia, estranyament, dins dels nostres pobles i ciutats de
milions d’ulls, una bèstia aconsegueix passar desapercebuda i llançar-se contra
una dona per destruir-ne el futur i el dels éssers que l’estimen.
Parlem clar: sovint són les nostres mirades esbiaixades i els
llavis cosits qui assenyalen a l’assassí l’escletxa per on pot entrar a matar.
Que en l’àmbit privat o en el públic, la dona encara es veja
exposada, mutilada verbalment, palpada visualment, és el paisatge que hem
construït perquè els nostres descendents cresquen convençuts que ells també tenen
dret a delectar-se amb acudits sobre esposes estúpides o veïnes excitants. Que
es fomente un masclisme banal subtil i fins i tot excusat, és la pedra que ha
anat adobant el camí que porta, en massa casos, al cementeri.
No. S’ha de fer molt més.
És hora que els governants deixen de costat càbales electorals
i misèries de saló, miren de cara el
terror i centren totes les forces a eximir unes ciutadanes de la sentència de
mort dictada per jutges demoníacs. Sense una intervenció contundent de qui
s’entén que ens representa i ens gestiona la vida, tots els esforços podran ser
valuosos però resultaran testimonials.
Exigim passos contundents en una mateixa direcció inequívoca,
lleis que ens protegisquen i sentències que netegen la societat de les bandades
de llops sanguinaris i les seues corts. Volem mitjans de comunicació
respectuosos, polítiques avançades, exèrcits de professionals repartits pertot
arreu, educació als centres escolars i una sanitat que detecte i diagnostique
per poder anticipar-nos al drama. I pressupostos generosos destinats a
portar-ho endavant. Reclamem respecte i
seguretat. Reclamem llibertat.
Ens hi va la vida.
No és suficient?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada