diumenge, 3 de setembre de 2017

Taula d'estiu

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 2 DE SETEMBRE DE 2017
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Volem ser persones raonables i ens esforcem per començar el dia amb un desdejuni contundent, tot i que en són ben pocs els qui ixen a la batalla amb el depòsit de les vitamines carregat. Intentem complir escrupolosament amb el dinar, convertit en oasi, però sovint acabem cruspint-nos qualsevol fast food encavalcats a un banc de jardí o penjats d’una barra de bar. Desconfiem del caprici del berenar que només pretén enganyar l’estómac mentre reptem cap a poqueta nit, i ens empassem el sopar d’herbes perquè el viatge a la nit siga lleuger d’equipatge.
Ara bé, quan prenem la revenja a tan insuportable dieta, quan ens lluïm a base de bé, sense reserves, és a l’esmorzar. L’esmorzar de vacances, s’entén. El moment gloriós en què ens adherim com llepasses a la gerra de cervesa i l’entrepà, i naveguem per l’oceà de l’eufòria absoluta amb la millor companyia, lliures de brúixoles i horaris imposats.
I per això, ara ve el drama. Presoners novament de la rutina diària, de sobte, l’esmorzar es contrau i envia la meitat de la nostra felicitat de viure a pastar fang. Per què? Perquè les vacances distorsionen la realitat i és fàcil creure que els instants sublims vegetant al voltant d’una taula animada, són la tònica habitual al treball. I no, no ho són. Si som persones íntegres o, senzillament, si hem de fitxar davall de la mirada de l’antipàtic de torn, hem de recordar que durant l’any l’esmorzar té els minuts comptats, literalment, i per tant n’hem de bandejar allò que no ens atorgue un plaer immediat.  
Avançar lentament cap al lloc on concorren ja els comensals i anar saludant a tort i a dret com si fóra l’hora de l’aperitiu a la piscina del poble? Impossible; quan sone el timbre del descans, arranca a córrer cap a la cafeteria com un Velociraptor. Encetar temes transcendents amb exposició de tesi, esmenes a la totalitat i represa del debat? No! Entre glops de café aigualit parla de factures, de l’ull de poll que t’està matant o de l’estupidesa humana però de res que no es puga concentrar en un tancar i obrir d’ulls. Perquè hem de ser conscients que l’àpat que tant hem estirat durant l’eufòria estiuenca,  es convertirà ara en un concurs de brevetat; brevetat en les salutacions, converses, malediccions,  promeses... 
Això sí, podem superar-ne la pèrdua. Pensem que des d’aquest mateix instant disposem de tot el temps per compartir amb uns i altres, durant dies i setmanes i mesos, una bona taula... de despatx.