ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 1 D'AGOST DE 2020
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
La
joventut és tan irresponsable com ens mostren les notícies de les últimes
setmanes on hem vist adolescents (i no tan adolescents) apilonats, sense
protecció, durant hores i hores? De cap
de les maneres. Cal recordar d’immediat que no tot el jovent s’ha revelat així
d’immadur. És de justícia fer referència ací al que suporta la pandèmia en la
mateixa mesura que ho fa la resta de la població, convivint amb el disgust per
la quantitat de limitacions que els acoten la vida però esforçant-se a no
perdre el ritme dels estudis o del treball. Els trobem cada dia al nostre
voltant: joves exemplars i incansables en els seus reptes, educats en la
defensa d’uns valors que inclouen, per damunt de tot, el respecte pel proïsme.
És aquesta ciutadania novella, i no l’altra, qui ha de servir de model per al
futur al qual aspirem.
Perquè
és molt trist, efectivament, adonar-se que convivim amb una part de la joventut
que no està a l’altura d’allò que la situació requereix. Quan els veiem actuar
en l’anomenat oci nocturn, descobrim un meninfotisme
exacerbant i un infantilisme capritxós, i ens preguntem d’on procedeixen aquests
comportaments. Per què ignoren les advertències, i corren riscos i ens en fan
córrer a la resta, barata una nit de festa amb la colla? És l’edat? Estàs
realment incapacitat per respondre als compromisos socials que se’t reclamen si
tens entre 16 i 35 anys, per posar les edats que es repeteixen al llarg dels
dies? Sucumbim tard o d’hora, de jove, a alguna bogeria col·lectiva semblant? Per
què, de les múltiples formes de reaccionar, han adoptat una actitud centrada només
en el seu minúscul univers i les seues necessitats més elementals? Es calfen el
cap a enginyar maneres de defugir l’autoritat i les penalitzacions; per sumar
pocs estius, es creuen éssers especials, dotats del privilegi de viure sense que
la resta de la humanitat gose molestar-los; opinen que tot és castració de la
llibertat i, com a tal, cal revoltar-s’hi, i demostren que els conceptes de
responsabilitat i maduresa els venen massa grans.
Quan el
drama passe i recuperem el batec de la convivència global, haurem d’estudiar com
en un moment en què el planeta perilla i les crisis econòmiques i sanitàries se
succeeixen, ha pogut sorgir aquest univers d’homes i dones sense cap curiositat
per entendre com funciona el món. Ni a costa de qui. Ni què fer per
millorar-lo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada