ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 20 GENER DE 2024
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
2024. Enguany celebrem el centenari de Vicent
Andrés Estellés, el poeta més important en la nostra llengua després d’Ausiàs March. De sempre, els seus
versos ens han acompanyat en el rescat del nostre patrimoni gràcies a un bon
grapat de persones que s’han esforçat, des de múltiples fòrums, a mantenir-ne
viva l’obra. Ara mateix hi ha en actiu diferents projectes amb la intenció que tota
la gent puga llegir les seues declaracions d’estima per la terra i
reconéixer-s’hi. La Coordinadora Pro Fundació Estellés ha posat en marxa la
campanya “Cent d’Estellés” que pretén activar la societat civil a retre
homenatge al poeta. Publicacions, teatre, exposicions, taules redones, festes,
sopars, recitals, iniciatives d’ajuntaments, associacions o particulars, tot
servirà per enaltir la imatge del cronista de Burjassot i la de qui som i qui
volem ser.
Mentrestant, el conseller de Cultura, només desembarcar al càrrec, va anunciar
que no hi hauria cap cobertura institucional per a la celebració de l’any
Estellés. L’home, a més, va començar a censurar sense miraments revistes, actes
culturals, centres de difusió d’obres literàries dels nostres autors i autores,
etc...; és a dir, es va llançar a aplicar a toc de corneta el primer manament
del seu govern: eliminar qualsevol mostra de promoció del valencià. Però l’animadversió
que supura dels dirigents de dreta i d’extrema dreta, i que pretén conduir-nos
a una batalla permanent, ha rebut una resposta tan contundent com pacífica. Qui
no s’avergonyeix dels avantpassats, ni d’allò que van construir i ens van
llegar, ni de la llengua que ens van transferir des de la intimitat, aquesta part
de la societat que es manté fidel als seus orígens, segueix adherida amb força
a l’art i la literatura que ens dibuixen la història, a la música que ens
atorga oxigen i a totes les actuacions en valencià que portem ancorades al cor.
És una pena que uns pocs hagen decidit renunciar a tan belles
manifestacions i castigar qui les defensa. Però és temps perdut. Perquè
nosaltres continuarem abraçant l’herència rebuda i mirant-nos en els versos
d’Estellés, un dels espills on queda reflectida la nostra autèntica identitat.