El primer perdó d'Adam

Per l'amor de tots els déus vertaders que agonitzen per aquesta Terra! Diuen que el Papa ha demanat perdó per totes les violacions dels seus durant dècades i dècades al llarg de toooot el planeta? Ah! Doncs, grazie mile, senyor Palpable.
Jo, que sóc molt influenciable i que passe la vida buscant patrons de comportament on enganxar-me, resulta que he intentat copiar aquest senyor que porta falda, i me n'he anat aquest matí a visitar els meus enemics. Engrescada pel ressò de les paraules del rei del Vaticà, he visitat la veïna que vaig insultar fa un parell d'anys, un company de treball al qual li he furtat l'ascens, el del quiosc que em reclama uns mil euros i una antiga amiga a la qual he fet xantatge. He trucat a la porta, m'he esforçat per posar una veueta de rossinyol melós, i he amollat les mateixes paraules per a tots, en el mateix to, i amb la mateixa sensació d'eufòria d'estar llevant-me de damunt la pesada creu de culpa...
M'esperava per part de les meues víctimes unes llàgrimes d'emoció continguda, una abraçada efusiva, una mirada rehabilitadora. Els estava oferint la meua dignitat! Era la primera vegada que JO demanava perdó, redéu, igual que ha fet el Pare! Però sabeu quina ha sigut la resposta unànime al meu sacrifici? Un ull blau, un parell de tall a les mans, un braç trencat, un peu enguixat i tres costelles fora de lloc. La meua dignitat i el meu orgull encara els estic buscant, a quatre potes, per les clavegueres del barri. Rancorosos més que rancorosos!
Després d’aquesta experiència farcida de violència i de maldat, em pregunte: Les víctimes dels Papis de l'església, què faran? Indignar-se, traure pals i navalles i furgar en les entranyes de les bèsties que els han destrossat la vida? Què mana la seua religió que facen? Un moment, plis, que consulte el seu llibre de text.... Ah, ja veig. Ací diu que han de ser pacients, comprensius, generosos, humils, complaents... En definitiva, les mateixos raons per les quals, quan eren unes criatures de pocs anyets, els van sotmetre a una tortura sexual durant dies i nits.
Doncs en prenc nota i me’n vaig a parlar de seguida amb la meua veïna, el company de treball, l’ex-amiga i el quiosquer. A veure si els puc convéncer que, ja que han rebut la primera hòstia, que ara posen l’altra galta. De la cara o del cul, això dependrà del grau de perversió.