dilluns, 23 d’agost de 2010

Fotuts i arrimats al marge

Xicots i xicotes del meu país, què vos suggereix el fet que Camps haja tirat mà a les bandes de música? A mi, moltes coses. En primer lloc, que la situació està molt fotuda, més del que pensem. Per què, Camps farceix a milions una associació creada per a la visita del Papa i deixa al descobert els músics, els bombers, les residències d'ancians, les línies en valencià...? Sí, és cert, la crisi ha trucat a totes les portes però, per què de totes les urgències, Camps ha anat a liquidar un deute de fa anys a una colla de beats quan altres sectors de la població estan a la vora del penya-segat? Només hi ha una lectura: que els membres de la "susodicha" (m'encanta aquesta paraula, és "faltona" perquè sí) associació hagen pressionat el presi. "Si no ens pagues el que ens deus, han dit, encara que siga a canvi de deixar els bombers, els ancians, els músics i els funcionaris amb el cul a l'aire, nosaltres... cantarem." Ha de ser així, perquè de l'altra manera no s'entén que un president que sempre ha fet costat a la música de les bandes, les sacrifique i es jugue, de retruc, un bon grapat de vots. Molt, molt, molt malament van les coses per a Camps. I la pregunta de Compromís en el sentit de si la Generalitat està en condicions de pagar el mes que ve el salari als funcionaris, m'ho ha acabat d'aclarir. L'Honorable i la seua banda han deixat aquest país tan endeutat que Camps ha donat l'ordre de traure diners de davall de les pedres. Això sí, no s'hi val tocar les carteres dels del PP! Pelaran el sistema educatiu, pelaran les ajudes a les biblioteques (total, qui demana llegir?), pelaran la sanitat pública, pelaran el transport públic, pelaran els mitjans de comunicació, els estudis de doblatge, els alliberats sindicals, les carreteres (quants anys, per tots els déus, sense construir cap carretera!)...

Perfecte. Mentrestant, nosaltres continuarem entretenint-nos insultant els catalans, els del Real Madrid i els emigrants. Som així de senzills, de manipulables i de primaris. Mentre tinguem una falla per cremar i un bou per socarrar, aguantarem això... i més. Només em consola saber que Josemari pot tornar a l'escena política i delectar-nos amb la seua musculatura i les seues sentències de Kung Fu madrileny.

No hi ha res com l'humor per fer front a una crisi.

Cap comentari: