Els meus ulls són fars de matinada que travessen la nit cruixent. Als llavis porte escrites les partitures de totes les vides i de tota la mort. Tinc els cabells com tels ennuvolats i les pestanyes són pinzells que perlegen l’horitzó. Els meus dits van nàixer del fang cuit al forn però ara els meus braços arreceren temples i aqüeductes. Em saluden els pits galopant sobre versos encavallats i el meu cor aleteja com les pàgines d’un llibre inflamades per la brisa.
Sóc l’art, la ciència i la cultura. I encara estic viva.