Hui he vist un ancià assegut en un banc. Lentament, menjava un tros d'entrepà sense llevar l'ull de les quatre bosses que l'envoltaven. No sé què m'ha impressionat més, si la seua solitud aclaparadora enmig de tanta gent que anava i venia sense vore'l o la mirada que m'ha llançat. Hauria jurat que ens coneixíem. Deu ser que sóc vella amiga de les vides perdudes.