dimecres, 28 de març del 2012

Faig vaga.
Per poder respirar a ple pulmó i no intoxicar-me més amb el verí dels vostres despropòsits.
Per alçar els ulls al cel i veure volar les fantasies i les esperances.
Per agafar de la mà el present i acompanyar-lo al futur.
Per fer brillar somriures als adolescents.
Per pintar de verd les mirades dels ancians que han travessat la vida amb esguards foscos.
Per obrir un pot de riures i vessar-lo sobre les ferides de la vida.
Per invitar el meu paisatge ha tornar a vestir-se de festa.
Per parlar amb els meus avantpassats i escoltar la seua respiració pausada.
Per poder escriure als núvols els noms d'aquells que van morir per la terra.
Per tornar a besar, a acaronar, a abraçar tots els cossos que el meu cos desitge.
Per obrir les fronteres de l'ànima.
Per tornar a creure que som únics.
Per tornar a creure en mi.
Per creure en mi.
Per mi.