En la meua fantasia de dona intel·ligentíssima, cultíssima, llegidíssima, admiradíssima i, per què no, bellíssima i riquíssima, em veig sempre rodejada per múltiples rams de flors de tots els colors i olors. En la meua realitat de dona treballadoríssima, hipotecadíssima, estressadíssima, rebentadíssima i, per què no, indignadíssima però rebeldíssima, no veig ni la tija d'un cocoter. Pena de vida, redéu!