Pacient d'uns 25 anys, modern, parlant amb senyora fisioterapeuta, de la comarca i dels pobles, de coneguts que tenen en comú, de malnoms, de parts del cos fracturades i de remeis i exercicis per redreçar-les, d'aparells que poden ajudar-hi, de dies i hores per concretar cites, de tipus de vestimenta que ve bé dur a rehabilitació... i tot en valencià, correcte, carregat de localismes tendres, de frases fetes centenàries, de fonemes únics i irrepetibles, entonat com un cant inconscient a la pàtria... Se m'ha eriçat la pell del cos i del cor.


I he pensat:"D'on redimonis han tret els fills i néts de Felip V que som valencianonanos?"