Trobar-nos

ARTICLE PUBLICAT

DISSABTE 14 D'ABRIL DE 2018
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

De vegades, cal trobar-nos perquè necessitem conviure amb altres éssers que ens alimenten l’esperit, comparteixen destins amb nosaltres o records d’estimes perdudes.

D’altres, cal trobar-nos per créixer, per demostrar i demostrar-nos que som capaços de molt més del que ens confessem en la solitud de les nostres batalles particulars. La força uneix i engrandeix però, sobretot, retroalimenta més i més força, és a dir més i més poder de decisió sobre el nostre destí.

Si hi ha un moment en l’esdevenir del poble valencià en què la saba de la vida ens recorre les venes, ens trau de casa i ens llança al carrer és ara, a la primavera, quan ens retrobem. Quan acudim a la Trobada. A la Trobada d’Escoles en Valencià.

Per qui no ha tingut la sort de viure el ritual, cal dir que cada any, des del 1986, Escola Valenciana, entitat cívica formada per un bon grapat d’associacions i que té com a objectiu normalitzar la nostra llengua en tots els àmbits d’ús, organitza una sèrie d’encontres lúdics que recorren l’espina dorsal del territori valencià. Enguany, entre el 15 d’abril i el 9 de juny, una dotzena de municipis es convertiran en amfitrions d’estudiants de totes les edats, de famílies, de professorat, i de tots aquells amics i amigues que s’hi vulguen afegir.

Participació? Imaginem que superarà de llarg les 220.000 persones dels altres anys. Sí. Més de dos-cents mils entusiastes que es troben i es retroben cada abril per reivindicar en clau festiva que, des dels centres educatius, la nostra llengua camina cap al futur amb unes ganes enormes per ampliar el seu ús. Per arribar a aquesta fita, la pròpia comunitat lingüística és qui ha de valorar i enorgullir-se de la seua forma de comunicar-se amb el món. Només un poble que es respecta a si mateix s’obrirà als altres colors de la humanitat.  

A pesar dels intents d’alguns que bramen que parlar valencià és quedar-nos ancorat a l’època de les cavernes i allunyar-nos sense remei de les oportunitats de futur i modernitat; a pesar de la rendició i de l’abandonament del valencià d’altres; a pesar de la falta d’una xarxa extensa de mitjans de comunicació; a pesar de tants pesars... a les Trobades, música en viu, llibres, tallers, espectacles i cercaviles: tot convida a festejar la vitalitat del valencià.

El lema d’enguany de les Trobades és tan senzill i alhora tan engrescador que no li cal més comentari. “Nosaltres, pel valencià”.

És clar que sí. Allà hi serem.

A la Trobada.