ARTICLE PUBLICAT
DIMARTS 19 DE MAIG DE 2020
A NOSALTRES LA VEU
Durant l’estat d’alarma, l’alumnat de
tots els nivells està treballant de valent. De valent, sí.
De la nit al matí, han hagut de
reconvertir-se en estudiants a distància, recordar que una pantalla serveix per
a més coses que xarrar amb els col·legues; consultar professorat, companys,
familiars o veïnat la muntanya de dubtes que els té sovint descol·locats, i
organitzar-se com bonament han pogut per plantar cara a la faenassa que, de
sobte, els ha caigut damunt. Perquè tot allò que abans els explicaven de viva
veu, amb preguntes i aclariments abundants en directe, adobat per intervencions
d’uns i altres sobre tot i res, ha quedat quasi en suspens.
I conten que, a hores d’ara, atabalats com
mai, hi ha qui ha arribat a somiar, amb una felicitat innocent als ulls, en el
pupitre on prompte tornarà a construir records amb la seua gent.
Durant l’estat d’alarma, els equips
docents de tots els nivells estan treballant de valent. De valent, sí.
De la nit al matí, han hagut de
reconvertir-se en educadors a distància, sortejar desenes d’inconvenients, reelaborar
materials, canviar la didàctica i la pedagogia de les classes, actualitzar-se
en TIC, resoldre els dubtes/temors/inseguretats de les tutories, buscar lectures
accessibles, atendre la diversitat, enviar correus, respondre'ls (un per un), valorar,
corregir, qualificar...
I conten que, a hores d’ara, més atabalats
que mai, han arribat a enyorar, i molt, el contacte directe amb l’alumnat, les
mirades que parlen, els riures compartits, les mostres de confiança,
l’esperança que, al remat, tot anirà bé; fins i tot, la crispant remor de veus
o les crisis i les seues resolucions a peu de pissarra.
Fa quasi dos mesos que amb l’ajuda
inestimable de moltes famílies i conjugant problemes personals, familiars i
acadèmics, estudiants i ensenyants sortegen com poden el repte que els ha
marcat la pandèmia. Però el seu sacrifici ha tornat a posar en tela de judici
el nostre model educatiu. Està a l’altura de les circumstàncies? Què hi falta i
què hi sobra? Adjudicarem en els futurs currículums una major rellevància a les
noves tecnologies? Respectarem les recomanacions dels claustres, autèntics
coneixedors de la realitat acadèmica? Hi confiarem com confiem en el diagnòstic
mèdic d’un especialista? Apostarem, per fi, per una autèntica formació en
valors, basada en les ciències del pensament, que ens assegure una societat
solidària, prudent, posseïdora de les eines intel·lectuals que l’allibere de
demagogs, i dotada d’un sentit crític que la capacite per assumir el seu propi
destí? En definitiva, quan ens trobem de nou al carrer, exigirem a l’instant a
qui corresponga invertir massivament en educació, com haurem de fer també en
sanitat?
Esperem que el dia que motxilles i
il·lusions tornen a ocupar les aules, puguem reconéixer la tasca discreta i
abnegada de qui forma els homes i dones de demà, i que ressone pertot arreu un
clam que aposte per una educació pública, de qualitat i universal. La taula de salvació
que el futur immediat ens reclama amb urgència.
Enllaç a Nosaltres La Veu: https://www.nosaltreslaveu.com/noticia/32061/el-clam
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada