Altres aires

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 23 D'ABRIL DE 2022
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Una amiga curiosa, acostumada a moure’s per altres territoris, comentant la possibilitat de reprendre els viatges després de dos anys de dieta severa, em confessava que evidentment que tornaria a recórrer món però que, ara per ara, no es veia amb cor/valor/ganes... de fer la maleta i aventurar-se per valls i muntanyes. Que de moment, preferia quedar-se per casa perquè la bellesa del món també està ací. I perquè s’hi sentia més segura.

Quan la microscòpica COVID-19 ens va entaforar entre quatre parets, ens vam apressar a reduir l’abast del nostre univers i conformar-nos (quin remei!) amb l’espai diminut de la llar. A poc a poc, la gestió dels esdeveniments ens va permetre, al cap d’unes setmanes, obrir les finestres i abocar-nos al barri, en acabant a la ciutat sencera, al país, fins que, tot i que el malson no està oficialment superat, ara sembla que ja estem en disposició de saltar-nos les fronteres sense perill per a la salut. Però, la pandèmia, la llarguíssima travessia bastida sobre aïllaments, mascaretes, distanciaments, contactes eteris, higiene extrema, por, dolor, molt de dolor..., ens ha canviat. Imagine que hi deu haver en marxa estudis per calibrar les conseqüències d’aquests mesos d’irrealitat col·lectiva en la nostra manera de comportar-nos, relacionar-nos i habitar el paisatge.

Desesperats com hem estat per córrer davall del cel, ens preguntem ara: estem en disposició de tornar a llançar-nos, lliures de temors, a l’aire del planeta? Posar-se a recer és la primera reacció davant d’una amenaça, i acomodar-nos en allò que ens reporta tranquil·litat i pau, una actitud que ens acompanya des que naixem. L’alegria que dúiem somiant des de fa mesos ens ha aparegut difuminada per núvols negres: la crisi econòmica, l’ombra de la guerra i les seues incerteses i la pesada digestió de tot el que ens ha ocorregut, estiren de nosaltres i malden per retenir-nos al cau.

És possible que necessitem una miqueta de temps per posar en marxa l’engranatge que ens activava. Atorguem-nos uns segons de respir i sanegem l’entorn, recuperem dignitats i amarem-nos de llibertat. De segur que, més prompte que tard, tornarem a alçar el vol. Si és que ens ho permeten.