ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 13 D'AGOST DE 2022
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
No en teníem prou amb les
“manades” de violadors, els marits psicòpates o els caps d’empresa verds. No en
teníem prou amb la tornada a casa, de nit, a la vora de l’infart perquè has
sentit sorolls darrere de tu, o un cotxe que va massa a espai o una moto amb
ocupants alegres que se t’acosta. No en teníem prou amb les mirades masculines condescendents
o les bromes de mal gust quan intervenim en algun fòrum, menyspreus sovint tan
subtils que són difícils de replicar i, molt més, denunciar. No en teníem prou
amb les carreres fulminants dels homes en la gestió d’empreses o en la
representativitat política d’alt nivell, perquè ells continuen disposant de més
temps i oportunitats que les seues companyes.
Doncs no, es veu que no en
teníem prou. Ara toca punxar-nos.
I mira que portem vides
lluitant per reivindicar-nos. Des dels primers feminismes, al XVIII, amb Olympe
de Gouges i la seua Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana,
continuant amb Rosa de Luxemburg o Simone de Beauvoir i tantíssimes altres
dones fins a l’actualitat,
no ha passat ni un segon en què una de nosaltres, des de qualsevol punt
cardinal, no haja reclamat el seu paper al món. En som milions a defensar el dret
a la llibertat de pensament, a canviar de rumb, a decidir qui estimar..., però
el preu a pagar ha sigut i és inadmissible: viure humiliades i morir assassinades.
I com que el nostre clam desestabilitza les goles ancestrals dels qui ens volen
mudes, continuem sucumbint davall les mateixes mans dels mateixos salvatges que
ens rebutgen com a éssers lliures; uns salvatges que no pertanyen a la història
de la humanitat perquè no han evolucionat i segueixen atrapats en les visceres
dels amfibis que abandonaren els oceans; uns salvatges que només anhelen atraure
la víctima al seu univers de domini i submissió. Per això punxen les dones. Per
posseir-ne els cossos o, si més no, l’esperit. Perquè terroritzar-nos amb una
agulla equival a convertir el nostre món en un malson. És la venjança del
salvatge desesperat.
Per aquesta raó, una
vegada més, ens hem d’unir, tots i totes. Ho sabem: només la sororitat i la
complicitat dels companys derrotaran els infrahumans que pretenen controlar-nos
la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada