dissabte, 13 d’agost del 2022

El salvatge desesperat

 

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 13 D'AGOST DE 2022
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV


No en teníem prou amb les “manades” de violadors, els marits psicòpates o els caps d’empresa verds. No en teníem prou amb la tornada a casa, de nit, a la vora de l’infart perquè has sentit sorolls darrere de tu, o un cotxe que va massa a espai o una moto amb ocupants alegres que se t’acosta. No en teníem prou amb les mirades masculines condescendents o les bromes de mal gust quan intervenim en algun fòrum, menyspreus sovint tan subtils que són difícils de replicar i, molt més, denunciar. No en teníem prou amb les carreres fulminants dels homes en la gestió d’empreses o en la representativitat política d’alt nivell, perquè ells continuen disposant de més temps i oportunitats que les seues companyes.

Doncs no, es veu que no en teníem prou. Ara toca punxar-nos.

I mira que portem vides lluitant per reivindicar-nos. Des dels primers feminismes, al XVIII, amb Olympe de Gouges i la seua Declaració de Drets de la Dona i la Ciutadana, continuant amb Rosa de Luxemburg o Simone de Beauvoir i tantíssimes altres dones fins a l’actualitat, no ha passat ni un segon en què una de nosaltres, des de qualsevol punt cardinal, no haja reclamat el seu paper al món. En som milions a defensar el dret a la llibertat de pensament, a canviar de rumb, a decidir qui estimar..., però el preu a pagar ha sigut i és inadmissible: viure humiliades i morir assassinades. I com que el nostre clam desestabilitza les goles ancestrals dels qui ens volen mudes, continuem sucumbint davall les mateixes mans dels mateixos salvatges que ens rebutgen com a éssers lliures; uns salvatges que no pertanyen a la història de la humanitat perquè no han evolucionat i segueixen atrapats en les visceres dels amfibis que abandonaren els oceans; uns salvatges que només anhelen atraure la víctima al seu univers de domini i submissió. Per això punxen les dones. Per posseir-ne els cossos o, si més no, l’esperit. Perquè terroritzar-nos amb una agulla equival a convertir el nostre món en un malson. És la venjança del salvatge desesperat.

Per aquesta raó, una vegada més, ens hem d’unir, tots i totes. Ho sabem: només la sororitat i la complicitat dels companys derrotaran els infrahumans que pretenen controlar-nos la vida.