dilluns, 18 de gener de 2010

L'amor no té calendari

Va dipositar la compra sobre la taula i va començar a alçar-la. A l’armari, a la part de més a mà, va deixar la bossa d’il•lusions; al poal del fem, les enemistats i els fracassos; a la calor del forn tebi, es van daurar les amistats de la vida; a l’olla va guisar un grapat de projectes; a la paella va ofegar una dotzena de frustracions minúscules; al microones, es van acabar de fer ràpidament un parell d’accions solidàries; a la cassola va coure a poc a poc una amistat recent; i al congelador va anar a parar el sou.
Quan va acabar tornà al saló en penombra.
Ella l’esperava i li va somriure.
Ell portava a les mans un plat de records dolços i un pitxer d’eternitat.

3 comentaris:

Anna ha dit...

M'encanta. Amb una rapidesa subtil fas la millor descripció que se't por ocòrrer. Només falta que ell la despulle, allà cadascú amb la seua imaginació...

Anònim ha dit...

M´he quedat "esgarrifat"! Quina dolçor, quina gràcia, quina cosa més bonica! Feia temps que no sentia una cosa així... Gràcies!

Anònim ha dit...

Fascinant.