Va dipositar la compra sobre la taula i va començar a alçar-la. A l’armari, a la part de més a mà, va deixar la bossa d’il•lusions; al poal del fem, les enemistats i els fracassos; a la calor del forn tebi, es van daurar les amistats de la vida; a l’olla va guisar un grapat de projectes; a la paella va ofegar una dotzena de frustracions minúscules; al microones, es van acabar de fer ràpidament un parell d’accions solidàries; a la cassola va coure a poc a poc una amistat recent; i al congelador va anar a parar el sou.
Quan va acabar tornà al saló en penombra.
Ella l’esperava i li va somriure.
Ell portava a les mans un plat de records dolços i un pitxer d’eternitat.
3 comentaris:
M'encanta. Amb una rapidesa subtil fas la millor descripció que se't por ocòrrer. Només falta que ell la despulle, allà cadascú amb la seua imaginació...
M´he quedat "esgarrifat"! Quina dolçor, quina gràcia, quina cosa més bonica! Feia temps que no sentia una cosa així... Gràcies!
Fascinant.
Publica un comentari a l'entrada