dijous, 6 de maig de 2010

Ens fa por la fantasia?

Sent que una xiqueta diu a sa mare: "Mare, les cabres volen, saps?". "Vols no dir animalades?" contesta la dona. Em quede de pedra. Per què la mare no ha dit a la filla:"Mira, caragolet del meu cor, les cabres de normal no volen, però tu i la teua imaginació podeu posar-los ales, si voleu, o fer-los ballar claqué". Per què no dir a la menuda que amb la imaginació (un do que els animals no tenen!) podem inundar la nostra habitació de núvols i estrelles, podem sopar aquesta nit amb Dràcula, podem alçar-nos demà convertits en tuàregs o rei de Babilònia, podem passar el dia davall l'aigua amb uns dofins de color taronja...? Per què no iniciem una revolució de la fantasia, de la creativitat en tots els seus vessants, de la il·lusió...? No tingueu por, pares i mares del segle XXI, una ment fantasiosa pot portar una vida completament normal, això sí, enriquida per milions d'experiències que els altres ni sospiten, oberta a tots els horitzons... Jo també vaig alimentar-me de fantasies i, he arribat a creure més en elles que en la pròpia realitat. Tant és així que jo, personalment, encara no m'he cregut allò que van contar que Franco havia mort. I vist el panorama actual, cada dia m'ho crec menys.

1 comentari:

Vent d Cabylia ha dit...

Hola, Maria Jesús. He descobert el teu blog fa poc i m'ha agradat molt com escrius. Per això, t'he deixat un premi al meu blog. Si vols continuar la cadena, allí trobaràs les normes, i si no, doncs res!