dissabte, 14 de maig de 2016

Llegim, llegirem

ARTICLE PUBLICAT

DISSABTE 14 DE MAIG DE 2016
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV


Si acabes de nàixer i els teus ulls entelats encara no han entés que la llum és companya, t’haurien de llegir els noms dels teus avantpassats per instal•lar-te còmodament en el bressol de la història. Posant-li edats, cabells blancs o arrugues a les mans, un arriba a intimar amb el passat que l’ha dut al present. Si eres tall tendre, t’haurien de llegir les arrels del teu arbre.
Quan esdevingues una criatura de pocs hiverns i busques en els pits dolços de la mare el cau on nia l’amor infinit, t’haurien de llegir llegendes dels boscos i dels rius. I tu, instal•lat sobre l’estora màgica de la innocència, aprendries a volar ben alt, sol però segur, a través d’un cel espurnejant de fantasia. Si eres infant de llet escumosa, t’haurien de llegir tots els horitzons.
A mesura que vages creixent i que comences a menjar-te la joventut a mossos, amb modals provocatius de mariner de taverna o mirades i gestos que es recullen cap endins, hauries d’anar llegint aquells qui t’han precedit perquè et xiuxiuegen com s’obrin les portes del món, les que intueixes i les que ignores però que un dia t’apareixeran en algun revolt del camí. Si eres jove, hauries de llegir les claus que faran camí amb tu.
Quan arribe el moment en què comences a carregar al llom promeses i il•lusions socarrades, però també victòries en diminutiu, afectes arran de pell del cor i fidelitats entre tu i molts o entre tu i pocs, hauries de llegir per descobrir que el teu món s’amaga en tots els altres mons, i tots els mons dormiten a la vora del teu. Qui vulga ser infinit, hauria de llegir fragments de temps.
Si al remat et fas oficinista o cantant, dentista o netejavidres, també hauries de llegir. Entre les onades de paraules que t’esperen dòcilment recolzades sobre les pàgines blanques, et retrobaràs, igual que en l’espill que passegem davant del rostre, i et reconeixeràs i t’estimaràs. Quan et sentes a l’altra banda de la vida, hauries de llegir mapes d’amor.
I quan finalment, de puntetes, vages retrocedint en el calendari que tot ho marca i t’acostes a poc a poc a l’inici del no-res; quan la solitud et reclame l’abraçada de la humanitat sencera, hauries de llegir per saludar les imatges color sèpia més íntimes i encendre brases d’antigues passions. Hauries de llegir per acabar tenint la convicció profunda d’haver estat sempre ací, i per pegar la volta a la vida, tota la volta, i poder tornar a començar.