ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 9 DE DESEMBRE DE 2017
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV
Vinc d’una escola pública i laica que em va
inculcar un desig rabiós per trobar els ingredients que fertilitzaven el món. Recorde
amb estima la mestra que m’obsequià les primeres vocals; amb delecte aquell
mestre que ens parlava llatí; amb respecte qui m’ensenyà que el saber et
protegeix i que l’estultícia acurta els batecs dels somnis.
Van
ser els meus primers educadors els qui em van acompanyar de lletra en lletra
fins a permetre’m que m’esmunyira sola pels tobogans de tinta. Alguns m’elevaren
al firmament i em feren entendre que som un modest pessic de pols estel·lar;
d’altres em cuinaren les paraules perquè poguera alimentar-me de la saviesa i fantasia
dels qui ens havien precedit. Va ser l’escola pública qui em descobrí altres
pobles, altres mons i altres déus i qui em reforçà l’orgull per la singularitat
i el respecte a la diferència. Al llarg de molts anys, maldaren per il·luminar-me
la mirada amb el cresol de la cultura en un intent d’esgarrar la cortina fosca
de la ignorància.
Si
mire enrere, veig una corrua de classes on es barregen desenes d’idees nobles
aplicades a les actituds quotidianes. Hem de ser lliures -vingueren a dir-me
aquells qui em formaren com a ciutadana compromesa i dona independent-, has de
sentir-te lliure, per damunt de tot. I si no t’hi sents -m’insistien en anglés,
en ciències, educació física o matemàtiques-, ací tens les eines per
aconseguir-ho. I em van regalar l’habilitat de dialogar i la d’expressar-me
respectuosament. El dret a l’interrogant. El poder de la resolució. I, per damunt
de tot, l’oxigen que no m’ha de faltar: la llibertat de pensament.
Què
és, en el fons, un mestre? Què, una mestra? És un
viver que t’habita. Algú que et recita, una vegada i una altra, el relat
de l’univers. Que trosseja curiositats per
embolicar la ignorància tenebrosa i que t’eixampla els horitzons barrats. Que
embelleix els esperits minúsculs i els converteix en àguiles capaces de convéncer-se
que els camins que duen a l’infinit estan oberts per a elles.
Enhorabona, ensenyants involucrats. Enhorabona, escola
pública, laica i plural.
Continueu parlant sempre i
insufleu-nos la rebel·lia serena, diguen el que diguen els podadors de voluntats
lliures i els manyans de portes cegues. Sacsegeu-nos amablement i provoqueu-nos
les conviccions adormides perquè esclaten en un exuberant foc d’artificis. Feu-ho.
O estem sentenciats. Condemnats. Destinats.
A morir de silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada