Vos diria, aquesta nit, que estic immensament afligida; que, de sobte, he sentit el terror i la ira dels qui van perdre la guerra; que la meua tolerància ha fet fugina; que mastegue la humiliació com si fóra ferro rovellat.
Vos diria, aquesta nit, que vull arrancar les meues arrels d'aquesta terra de bandits; que he perdut la brúixola que em guiava en el mapa de la concòrdia...
I cride, i brame, i rebente l'aire amb colps de puny.
Sé, tanmateix, que demà m'alçaré, i exiliaré el dolor, i convocaré els meus avantpassats i els diré que torne a estar amb ells, per ells i com ells, en primera línia de combat, i obriré la porta i un dia més, m'esperarà, inalterable com fa segles, la voluntat de sobreviure del meu poble.