Les autoritats sanitàries acaben de diagnosticar una nova alteració hormonal en algunes dones: es tracta d'una reacció estranya en la qual, de sobte, un bon dia, les afectades es queden cegues, sordes i mudes. La femella (normalment, amiga, esposa o amant d'un saltimbanqui folrat de milions d'euros) deixa de saber/conéixer/entendre el que la seua mitja taronja fa, diu, gasta o guanya.
Així, és habitual en aquesta patologia que una pacient et vinga amb allò de "Un Jaguar en el meu garatge? No sabia que el meu marit n'haguera comprat un fa un any!" o "Sí, jo era la presidenta de l'entitat però ignorava que el meu reiet traficara amb influències i que per això teníem tants encàrrecs", o "Com volia jo que sospitara del meu home? Total per una reforma de tres milions d’euros en el nostre palauet?”.
L’OMS ha recomanat a la població que haja estat o estiga en contacte amb les malaltes, que ràpidament s’autoinjecte en vena una dosi elevada de bon humor per evitar el risc de morir d’humiliació, de cretinitat, de vergonya aliena o, en el pitjor dels casos, de totes tres infeccions alhora.
En el cas particular de l’estat espanyol, s’ordena a la comunitat que, sense dilació, es llance al carrer per escampar bacteris d’honestedat i lluitar així contra la terrible epidèmia que ataca la majoria de l’estament dirigent. Si aquest no fóra el cas, advertix l’OMS, pel fet que tothom estiguera ja afectat per la síndrome de mirar cap a un altre cantó, es recomana que busque d’immediat pinces i es pessigue el nas, els ulls i les orelles. De vegades, sobreviure és una qüestió d’ignorància. Encara que les seqüel•les siguen quedar-se, per sempre més, cecs, sords i muts.
I torna a començar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada