Hi va haver un cúmul de mots assolellats, barrejats amb una miqueta de terra bruna i olorosa. En acabant, es van obrir dues magranes i els seus grans vermells es van enfilar cap a l'horitzó de ponent i s'instal.laren en un capvespre sense fi. Cada gota d'aigua es va enllaçar a una alga i una estora de mar reposada va cobrir el paisatge. Les aromes ataronjades van perfumar el vel turquesa que baixava del cel i els homes i les dones van entonar l'himne que els agermanava. 
En aquest moment, va nàixer el meu país. 
En aquest moment, naixia jo.