De primer, quan va nàixer, ens vam pintar als llavis les cinc lletres del seu nom per assaborir-lo nit i dia. Després, ens vam deixar inundar per la melodia de la seua primera veu i pels seus gestos de vellut. Sense pietat, li furtàvem besos, abraçades i somriures que preteníem guardar només per a nosaltres. Els capvespres només tornaven per vigilar-li el descans, i l'alba tan sols naixia per espantar-li els malsons.
Amb el pas del temps, vam aprendre a observar-la de lluny, mentre, discretament arrecerats darrere l'amor, intentàvem construir-li un camí sense revolts ni ponts fràgils que travessen rius tumultuosos.
Amb ella, hem descobert que de vegades el silenci parla, que el cor sempre perdona i que junts som invencibles.
D'ací a uns minuts, la nostra filla complix 21 anys. Li regalarem, com cada dia, la nostra vida i el nostre amor infinit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada