Il·lusions

ARTICLE PUBLICAT

DISSABTE 21 DE GENER DE 2017

AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Ja sé que als tretze anys eres tota una persona experimentada. Portes milers de dies navegant entre les tempestes de la vida. Vas començar exercitant les cames, després feres un pas, vas caure, en feres un altre, i així encetares el camí. Convertires aquells sons guturals inicials en paraules. Desxifrares els dibuixos que van resultar ser lletres que, unides entre elles, et van dur a l’univers dels mots. Quin recorregut! Quant d’esforç! Una dècada llarga de vida no és broma. Per això, adult com et sents, has deixat enrere els capritxos de la infantesa i t’has endinsat en un territori diferent, el de l’adolescència, on la seguretat d’abans ha explotat en mil bocins. No entens res, i rebutges el timó que et duia sempre a bon port, però alhora el reclames i dubtes de tot i de tots. I per deixar clar el teu desencís, crides més que ningú, malcarat, i fuges de les abraçades i dels consells amables perquè estàs convençut que l’univers s’ha aliat per allunyar-te no saps de què i portar-te no saps on.

Mira, m'agradaria ajudar-te. No, no et sermonejaré pel mòbil omniscient en la teua mirada, ni perquè defuges les teues poques obligacions, ni perquè cada dia lliges menys i t’estigues endinsant en l’ociositat i l’apatia que sempre duen a un territori erm. Jo, el que realment desitge és il·lusionar-te. Com dius? No. Esdevindre corredor de Fórmula 1, multimilionari o la científica que descobrirà l’antídot de l’estupidesa no és una il·lusió; és un somni. I els somnis cal perseguir-los durant eternitats per veure si esdevenen realitats.

Jo t’oferisc il·lusions. No saps què són? Quina pena perquè si formaren part del teu dia a dia tindries cabassos de confetis de felicitat al teu abast. Que te’n pose algun exemple? Tornar a casa i trobar-hi les persones que estimes. No és una grandíssima il·lusió? És la més propera i la més potent de totes. Una altra: tindre a qui contar-li les tristeses. Més: escoltar música i envolar-te, submergir-te en el cel,  abraçar la teua germaneta i sentir-ne l’alé de cotó-en-pèl, atrapar un somriure al vol…

Què et semblen? Que no et faran ric? És clar que no, et faran molt més que això; et faran immensament feliç. En pots abusar tant com vulgues, de les il·lusions, sobretot de les menudes. Si et sents feliç et sentiràs lliure; i qui se sent lliure és indestructible.

Va, intenta-ho. Abraça’t a l’univers que tens a la vora i busca-hi il·lusions de totes les talles. Després, si vols, les compartim. Si et fa il·lusió. 

Desig heretat

ARTICLE PUBLICAT

DISSABTE 7 DE GENER DE 2017

AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

            Quan vaig nàixer, no es van sentir càntics al temple, ni cap sobirà em va oferir mirra, encens i or. Que jo sàpia, no brillava cap estrella majestuosa al cel i no van cantar els àngels. Tanmateix, em consta que els pares van plorar d’alegria i em conten que els familiars i el veïnat sencer van celebrar-ho amb copetes d’anís i pastes de sagí dolç. Certament, entre tots, em van elevar al tron de reina de l’univers.

            Hui, tants anys després, continue sentint que, ben sovint, totes les campanes del món toquen per a mi, que la llum de l’alba torna cada dia per veure’m una vegada més, que la nit plora quan m’abandona, i que els rius i la mar assagen indefinidament els seus moviments mil·lenaris per distraure’m les angoixes. Estaré en deute permanent amb qui em va preparar aquest bocí de món que m’havia d’acollir. Sé que, entre els qui em van precedir, alguns van intentar agranar-lo de misèria i aplanar-ne els bonys; d’altres es van esmerçar per il·luminar-ne els racons foscos. I totes aquestes actituds altruistes del passat han esdevingut, molts anys després, un obsequi per a mi.

            Ara que acabem d’entrar en un temps nou de calendari i que hem sentit novament la ràbia i la impotència grinyolar arreu del planeta i a les nostres entranyes, vull dir que el meu sentiment d’agraïment envers la vida em faça treballar de valent per restituir-li els béns que m’ha concedit en la loteria d’aquest temps històric i d’aquesta geografia.

            Per això cada dia procure viure i lluitar per salvaguardar i millorar l’herència rebuda. Visc i lluite per la meua família, per l’amistat, pels estudiants lliures, a favor del pensament crític, per la llibertat sexual, pels ancians indefensos, pel ressorgiment de les editorials i de les biblioteques, per les persones devorades pels bancs, per les dones maltractades per governs incompetents, pels discapacitats desprotegits, per una terra néta i lliure, pels periodistes que no volen emmudir, pels treballadors que defensen la dignitat i per tots aquells éssers que reclamen empatia.

            I no pararé. Continuaré eixint al carrer per manifestar el meu malestar. Continuaré denunciant el terror, rompent cadenes que amortallen, buscant ajudes,  divulgant, col·laborant, rient, plorant... un dia rere l'altre, fins on puga, fins on calga, amb l’únic objectiu d’ajudar a dibuixar un món més humà.

            Aquest és el meu desig per a tots els meus éssers estimats.  Per a tots vostés.

            Feliç i compromés 2017.