Arc iris

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 4 DE MARÇ DE 2017

AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

Que generosa que ha sigut sempre la Natura! Ha permés tantes varietats i diferències que encara estem intentant identificar les formes de vida que ens acompanyen en aquest viatge a través del temps.

Ha parit sabanes polsegoses, tundres gèlides i deserts que amaguen miratges. No s’ha sorprés quan ha hagut de transitar per muntanyes nívies, monstres de roques foses pels focs de l’univers; ni tampoc ho ha fet quan ha engendrat els oceans, camps de batalla d’éssers minúsculs o gegantins, transparents o refulgents.

Ha fet levitar sobre les ones l’enorme cos de la balena, ha llançat a l’aire àguiles reials i també peixos, i ha donat visió nocturna als rats penats i verí a l’escurçó.

Com una mare amorosa, ha estimat per igual la bava del llimac i el plomatge del titot presumptuós. S’ha delerat amb la mateixa intensitat per la ingravidesa d’una ploma i per la massa compacta d’un rinoceront.  No ha menyspreat la discreció de la margarida, i ha rebaixat l’espectacular vòmit ardorós del volcà amb una bona dosi de cendra sòbria.

Es té constància que no hi ha hagut mai cap rebuig de la mare Natura contra les seues criatures, foren carrancs caminant a recules, elefants d’apèndixs carnosos, flamencs sedosos o polps de mil braços.

Diguem-ho ben alt: la Natura és incommensurablement respectuosa amb la seua diversitat. Sembla que, d’alguna manera, tot ha estat calculat per encaixar, per formar part d’un tot i formar alhora el tot.

És només quan apareix l’ésser humà quan tot pren una altra dimensió. Tot d’una, cal acordar què és bell i què no ho és; cal marcar fronteres entre allò permés i allò prohibit; s’han de foragitar cossos i actituds perquè sí, i d’altres perquè no... I un bon dia ens trobem regatejant a la Natura allò que durant mil·lennis havia configurat la seua bella llibertat.

Qui som nosaltres per burxar en les particularitats alienes i lluitar contra elles com si ens hi anara l’honor? Un simple còctel d’àtoms que acaba d’aterrar sobre un paisatge de riqueses i, com a invitats, n’hem d’estar agraïts.

Fem fora els cervells retorçuts que s’adjudiquen l’autoritat moral sobre l’arc iris de colors, comportaments i somnis que conformen la Natura. Siguem tan generosos com ella. És hora de fer emmudir els brams que vomiten les goles incendiàries dels papagais que només s’alimenten d’odi.

Per a la felicitat de l’ésser humà és irrellevant qui tinga penis o vulva. Només ens importa qui té cor o ... cudol.