Com un cresol

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 19 NOVEMBRE DE 2022
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV

No sé per què m’hi vaig fixar. Em trobava de viatge per Andalusia, dinant en un restaurant esvalotat pel rebombori de les converses i el vaivé frenètic del personal quan, tot d’una, una anciana va aparéixer a l’entrada del menjador. La primera cosa que em va atraure d’ella va ser el somriure delicat que reblava la sensació de bondat i dolçor que desprenia. Tenia cabells de neu i els llavis anaven lleugerament maquillats o, tal volta, era el reflex del rubor de les galtes. Caminava aferrant-se a tot allò que l’ajudara a impulsar-se, i tan a poc a poc com es desplaça la vida que ja s’inclina cap a la terra que l’ha de rebre. Quan encara no havia recorregut mig metre, parà i feu menció de girar el cos cap enrere. Al segon, com esperant el senyal, hi va entrar un ancià del braç d’un cambrer servicial. Aparentava una miqueta més jove que la dona, si és que a una edat tan avançada es pot apreciar la diferència d’un parell d’anys, però s’arrossegava amb més dificultat.

Xino-xano, la parella s’instal·là en una taula i escoltà el servent que els explicava el menú. Assentien amb el cap tot mirant-lo tendrament amb un interés desmesurat com només ho fa qui necessita concentrar-se al màxim en allò que sap que no ha d’entendre. De seguida que es van quedar sols, la dona deposità la mà sobre l’avantbraç de l’home i van acostar els caps alhora. Imagine que li va repetir a cau d’orella les propostes culinàries del dia perquè, mentre ell l’escoltava somrient, la interrompia cada dos per tres amb alguna consulta. El pillet semblava divertir-se, i ella li seguia el joc i li concedia tota classe de comentaris il·lustratius sense amollar-li el braç. Passat un bon temps, la clienta reclamà que l’atengueren i va encomanar l’àpat davant el semblant resplendent del seu company.

Va ser el mateix cambrer amable qui em va contar que eren germans, que tenien uns 90 anys, que ella era la major i que cuidava del “menut” perquè s’havia quedat cec i quasi sord.

L’amor vertader està exempt de temps i distàncies, de serralades infranquejables, oceans abissals i incendis torbadors. L’amor vertader és tot calidesa. Niu. Flama arrecerada en un cresol indestructible.