dissabte, 5 de novembre del 2022

L'escriptora

ARTICLE PUBLICAT
DISSABTE 5 NOVEMBRE DE 2022
AL PERIÒDIC LEVANTE-EMV


Fa unes setmanes, es commemorà el Dia de la Dona escriptora amb la intenció de reivindicar les artistes que al llarg de la història s’han hagut d’ocultar darrere de pseudònims masculins per aconseguir veure impreses les seues obres. Aquesta situació humiliant ha provocat que plomes literàries portentoses quedaren emmascarades per una referència masculina, única manera de penetrar en l’espai cultural.

 

A més, l’efemèride també pretén divulgar el treball d’aquelles que en l’actualitat continuen fent de la paraula l’eina per a canviar la realitat.

 

És necessari, s’estranyarà algú, que en ple segle XXI les escriptores s’hagen d’apropiar d’una data perquè ressone la seua veu? Doncs, sí. Com en altres trams de la societat, en el món de la literatura la dona segueix anant un pas enrere. No és el mateix ser autor que autora. No ho ha sigut mai i encara no ho és. Els menyspreus als textos escrits per dones, lamentablement, continuen sent excessius i impedeixen que escriptores de primer ordre ocupen el lloc que els pertoca en la història de la paraula escrita.

 

Segons la britànica M.A. Sieghart, editora i presentadora de la BBC, el públic masculí llig només autors masculins. I ho il·lustra afegint que tan sols un 19% ha acudit a alguna de les deu autores més venudes al Regne Unit. Un 19%!. Mentrestant, les lectores es confessen obertes a totes les propostes. A banda del cost personal que això suposa per a les escriptores, el desinterés de molts homes per una obra del sexe oposat fa que es mantinguen atrapats en la seua visió patriarcal de la realitat i, de rebot, que desconeguen l’extraordinari univers creatiu femení. No els seria enriquidora una perspectiva diferent per descobrir la incommensurable potència de la fantasia de l’ésser humà?

 

Enguany, el premi Nobel de literatura ha recaigut en Annie Ernaux, artífex d’una exquisida arquitectura feta de mots i d’elements de la pròpia biografia que, una vegada a les nostres mans, esdevé relat de la nostra. I jo em pregunte: quants lectors s’han deixat abraçar per la sensibilitat farcida de detalls subtils de l’autora d’Els anys? Quants es permeten reconciliar-se amb la tendresa que ens acull a l’entrada de la vida?